ECOSISTEMES AQUÀTICS

ELS BENTOS

Els organismes que viuen al fons marins reben el nom de betònics. N'hi ha que són fixos, d'altres efectuen desplaçament curts i també n'hi ha que són capaços de recórrer distàncies grans. És freqüent que els organismes que d'adults són bentònics tinguin larves que viuen al plàcton.

 Les algues marrons, vermelles i verdes són un component important del bentos, però sempre en fons no més profund d'on arriba la radiació lluminosa. Les formes i coloracions d'aquestes algunes són molt variades, com també ho és la seva consistència, que passa de formes molt delicades a d'altres més rígides i fins i tot incrustades de carbonat càlcic.

 A més de les algues, al mar Mediterrani té una importància especial una planta fanerògama (amb flors) marina, anomenada posidònia, que forma grans praderies submarines que han patit l'accio negativa de la pesca d'arrossegament.

Els bivalves, com el musclo, la cloïsa, l'ostra i la navalla, són bentònics i viuen sobre les roques o els fons tous, o bé enterrats. Les larves d'aquests éssers vius són gairebé sempre planctòniques.

 Hi ha diversos tipus de cucs, amb o sense tubs propis, que de vegades presenten plomalls branquials molt vistosos. Els mol·luscs nus són probablement el grup d'organismes bentònics que prensenta una gamma més variada de coloracions vives.

Eriçons i estrelles de mar són components importants dels bentos. Els primers s'alimenten d'algues i organismes petits, però les segones són depredadores, per exemple, de bivalves.

Esponges i coralls són dos grups d'organismes filtradors propis del bentos. Al Mediterrani els coralls no arriben a formar els esculls que construeixen als mars tropicals, se suposa que a causa d'una manca de constància ambiental del clima mediterrani.

Molts crustacis d'interès pesquer, com els llagostins, els escamarlans, les llagostesi els llamàntols són també bentònics.

Els peixos bentònics comprenen una part important de les espècies més valorades per a l'alimentació: lluç, moll, llenguado, rèmol i rap. Cal remarcar, però, que les formes juvenils del lluç i el moll són nectòniques.

 ECOSISTEMES

En els ecosistemes aquàtics i especialment els llacs i els oceans, s'estableix una estratificació que depèn de factors físics, entre els quals predomina la penetració de la llum, la temperatura i la densitat de l'aigua.

- Heterogeneïtat vertical en un ecosistema aquàtic (estratificació depenent dels factors físics):

- Hi ha una capa superior, anomenada capa de mescla, que correspon a la zona d'aigua on el vent origina la formació de remolins i homogeneïtza a zona; també és la que està més ben il·luminada (es troba dins de la zona fòtica) i és la que conté les poblacions.

EL NÈCTON

El conjunt d’organismes pelàgics que neden activament rep el nom de nècton. La majoria són peixos, però també hi trobem cefalòpodes (com els calamars) i cetacis (com els dofins i les balenes).

Una gran part de les espècies del nècton són nerítiques, és a dir, viuen a les aigües que cobreixen la plataforma continental, però també n’hi ha d’oceàniques, que habiten sobre els talusos continentals i les planes abisals.






El nècton pot viure a profunditats molt diverses, però les espècies que habiten els tres medis principals són diferents: l’epipelàgic, que va des de la superfície del mar fins als 200m; el mesopelàgic, que comprèn des dels 200 fins als 1000m, i el batipelàgic, per sota dels 1000m.






La major part del nècton és epipelàgic perquè aquesta zona és la més il•luminada, la més càlida i la que té més abundància de fitoplàcton i zooplàcton.






Entre els peixos epipelàgics hi ha una sèrie d’espècies de mida petita i de vida curta, amb una gran capacitat de reproducció i que s’alimenten de plàcton, que aconsegueixen retenir l’aigua que agafen per la boca per mitjà d’uns dispositius especials de filtració.






La sardina i el seitó, que s’agrupen formant grans bancs, són exemples d’aquests tipus de peixos, entre els quals també es poden incloure el sorell i el verat, quan són joves. El peix més gros que s’alimenta de plàcton és el tauró pelegrí, que pot fer més de 10m de longitud i és completament inofensiu.

Un segon grup de peixos del nècton epipelàgic està format per espècies de més grandària, caracteritzats per perfils de gran perfecció hidrodinàmica, temperatures corporals altes, proporció elevada de teixit muscular, bufetes natatòries ben desenvolupades i cues de gran mobilitat. S’alimenten de peixos pelàgics que capturen gràcies a la seva gran mobilitat i velocitat. Les tonyines, els peixos espasa i els bonítols són exemples d’aquest segon grup de peixos.






Als medis mesopelàgic i batipelàgic el menjar és escàs i la llum ja no hi arriba. Hi habiten peixos més petits, amb òrgans sensorials molt desenvolupats, coloracions fosques i òrgans lluminosos que tenen una funció no gaire ben coneguda. Entre aquests peixos es troben els que s’alimenten de zooplàcton i també els depredadors d’altres peixos.

   BALENES I DOFINS

Espècie	Abundància	Grandària (m)				Pes (kg)	Alimentació			Imatges
		Mascles		Femelles
RORQUAL COMÚ (Balaenoptera acutorostrata)	R	19		21		60.000		Crustacis i peixos petits.
RORQUAL D’ALETA BLANCA (Balaenoptera acutorostrata)	R	8		10		7.000		Crustacis i peixos petits.
CATXALOT (Physeter macrocephalus)	C	15		11		45.000(M) 20.000(F)		Pops i calamars mitjans i grans.
BALENA AMB BEC (Ziphius cavirostris)	C	6		6,5		3.000		Calamars i peixos d’aigües profundes.
ORCA (Orcius orca)	R	7,5		6		5.000(M) 3.500(F)		Foques tortugues i peixos, fins i tot balenes.
CAP D’OLLA (Globicephala melas)	C	5,7		4,6		1.700(M) 1.000(F)		Calamars i peixos.
DOFÍ MOLÀ (Tursiops truncatus)	R	2,8				380		Peixos bentònics, pops i calamars.
DOFÍ LLISTAT (Stenella coeruleoalba)	C	2,4		2,3		140			Peixos i calamars de fins a 30 cm.
DOFÍ (Delfinus delphis)	C	2,0		1,9	80			Peixos petits i calamars.
DOFÍ DE RISSO (Grampus griseos)	R	3,0				400			Calamars i peixos.
MARSUÍ (Phocaena phocaena)	R		1,4	1,6		50			Peixos petits.