Les plantes de la platja

Des del punt de vista biològic, la platja és un indret inhòspit on els resusos hídrics són escassos, la concentració salina a l'ambient és elevada i a més el sòl roman sense compactar i es mou a la mercè del vent.
Aquests factors fan que hi hagi poques espècies de plantes ben adaptades a la precarietat ambiental.
Algunes plantes que viuen en aquests medis han adoptat una sèrie d'estratègies de supervivència, com ara: un ampli desenvolupament radical i el fet de presentar tiges i fulles gruixudes, carnoses i tancades a l'evaporació.
La pressió humana a què està sotmesa la franja litoral fa que la vegetació halòfila i arenosa, nom amb què es coneixen les plantes típiques de la platja, estigui en franca regressió i és bastant freqüent trobar juntament amb aquestes comunitats vegetals d'altres formades per plantes eminentment ruderals.
D'entre les principals espècies de plantes podem citar a tall d'exemple: el fonoll marí, amb fulles molt retallades i carnoses i inflorescències en umbel·la, el rave marí, una bonica crucífera amb flors violetes, o el cascall marí, amb grans flor grogues semblants a les de rosella.
També és fàcil d'observar la cervina, el melgó0 o la lleteresa marina.

Imatges:

  Rave marí

  Fonoll marí