El plàncton

Als oceans hi ha un conjunt d'organismes de dimensions petites que suren a l'aigua de forma passiva o amb desplaçaments molt curts (plàncton) i d'altres de més grans que són nedadors actius i recorren distancies superiors (nècton). Tots dos grups pertanyen a l'ecosistema pelàgic.
El fitoplàncton o plàncton vegetal està format per diferents tipus d'algues microscòpiques:

• Coccolitoforals: petites i flagel·lades, recobertes de plaques petites de carbonat càlcic, anomenades coccòlits.

• Silicoflagel·lades: de cèl·lules petites i flagelades, caracteritzades pel fet de tenir un esquelet intern format per varetes de silici.

• Dinoflagel·lades: tenen forma més o menys de globus, dos flagels i un solc equatorial que allotja un dels flagels. La membrana cel·lular sol estar  dividida en una sèrie de plaques juxtaposades.

• Diatomees: es caracteritzen per una membrana formada per dues peces o teques i composta de pectina i silici. Les teques encaixen com una capsa i la seva tapadora. Sovint s'uneixen en forma de cadenes llargues que presenten apèndixs també llargs.

El zooplàncton o plàncton animal el formen animals microscòpics que s'alimenten de fitoplàncton. Els grups més importants són:

• Tintínids: son ciliats que viuen a l'interior d'uns embolcalls en forma de copa, les llorigues, que presenten formes molt diverses i es conserven millor que les cèl·lules.

Copèpodes: petits crustacis amb un cos anterior (cap i tòrax) més ample i un altre de posterior (abdomen) més estret que acaba amb una forquilla (furca). Acostumen a presentar un gran desenvolupament de les antenes anteriors, amb el moviment de les quals, juntament amb el de les potes toràciques, aconsegueixen desplaçar-se.

Com a característiques generals dels organismes planctònics cal destacar:

a) La capacitat per surar, a causa de la densitat escassa i la presència d'apèndixs més o menys ramificats.

b) La gran capacitat reproductora, que genera eixams immensos.

Organismes planctònics

1. Indica quina diferència hi ha entre els organismes planctònics i els nectònics.
- Planctònics tenen la capacitat per surar i els nectònics són nedador actius i recorren distancies superiors.

2. Justifica l'absència d'impregnació de carbonat càlcic a les closques quitinoses dels copèpodes, que en canvi sí que tenen altres crustacis.
- Perquè tenen cap i tòrax, abdomen i furca.