Les meduses

1. Què són?
Les meduses són cnidaris ("Cnida" = ortiga, en grec) com ho són les anèmones, gorgònies i coralls. Aquest grup animal presenta cel.lules urticants conegudes com a cnidocistes o nematocistes i que utlitzen per a capturar preses i com a defensa. Aquestes cèl.lules contenen una càpsula dins de la qual hi ha un filament enrotllat i verí. Quan una presa contacta amb la superfície de la medusa, s'obren els cnidocistes i els filaments s'ejecten i es claven a la presa bo i injectant-li el verí.


2. Com es reprodueixen?

El concepte de medusa no és taxonòmic sinó morfològic. Molts cnidaris tenen una alternança de generacions, amb pòlips sèssils que es reprodueixen asexualment i meduses pelàgiques que duen a terme la reproducció sexual. L'única classe de cnidaris que no té meduses són elsantozoos; les altres tres classes (hidrozous, escifozous i cubozous) posseeixen forma pòlip i forma medusa. Les meduses presenten característiques distintives en les tres classes, de manera que es pot parlar d'hidromeduses, escifomeduses i cubomeduses respectivament.

3. Què mengen?

La incidència de les meduses sobre la resta d'organismes del zooplancton no es deu només a la seva activitat depredadora. Al alimentar-se de molts organismes que alhora són preses potencials d'uns altres animals de major grandària,  com són els grans crustacis o les larves de peixos, fan que aquests tinguin menys possibilitats de trobar preses. Es a dir, al competir amb avantatge sobre el mateix tipus de preses,  disminueixen la capacitat de supervivència d'altres organismes que es troben en la mateixa comunitat. Aquest fenomen és especialment important en el cas dels peixos.

4. Qui se'ls menja?

Otros, como la tortuga boba, pueden ser recuperables, y ese es el empeño de un programa en el que trabajan el Aula del Mar de Málaga, la Estación Biológica de Doñana y el Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Ya se ha iniciado la cría de tortugas en cautividad, pero se trata de localizar parajes marinos con condiciones adecuadas para que se reproduzcan naturalmente. El Aula del Mar de Málaga soltó ayer dos ejemplares que ha recuperado en sus instalaciones y tiene en cría otra decena.

5. Per què piquen?

La picada d'una medusa és força desagradable. S'acostuma a notar una coïssor intensa, que pot proporcionar un dolor similar al d'una cremada. Localment poden aparèixer un seguit d'erupcions i molèsties a la pell, envermelliment, inflor i sensació de picor local, que normalment remeten espontàniament després d'uns dies, o a vegades setmanes. En alguns casos, el verí injectat pot causar altres molèsties a l'organisme, com ara nàusees, tremolors, marejos o vòmits, però això acostuma a passar poc sovint.  Cal tenir present que els cnidocists poden penetrar fins a la dermis, i aleshores les toxines es poden alliberar en el sistema intravascular en uns 20 segons i s'absorbir-se immediatament, augmentant-ne l'efecte del verí.

Els efectes varien segons diversos factors. Hi ha espècies que tenen verins més potents que altres, o que tenen major o menor densitat de cèl·lules urticants. També depèn la zona del cos afectada i de l'estat de salut de la persona que rep la picada.

6. Què fer després d'una picada?

• No fregar mai la zona afectada, ni amb sorra, ni amb la tovallola.
• No netejar mai la zona afectada amb aigua dolça, utilitza sempre aigua salada.
• Aplica fred sobre la zona afectada durant 5 minuts fent servir una bossa de plàstic on hi hagi gel. Mai apliquis gel directament, a menys que sigui fet amb aigua de mar. Si el dolor continua, cal aplicar altra volta el gel durant 5 minuts.
• Extreu les restes de tentacles que estiguin enganxades a la pell, tenint cura amb els dits. Si l'estat de la víctima empitjora progressivament després d'haver-hi aplicat gel, i comencen complicacions respiratòries, convulsions, o alteracions cardíaques, cal portar la persona immediatament a l'hospital més proper.

7. Per què han augmentat tant?

Una diferència d’entre un i tres graus en les temperatures dels mars i els oceans és més que significativa. Encara que sembli una nimietat, els graus registrats en les superfícies de les aigües tenen una incidència directa en la meteorologia i el clima, i esdevenen un interessant indicador del canvi climàtic que –ja sense dubte- pateix el planeta. En el cas del Mediterrani, les temperatures han agumentat considerablement en l’últim mes i s’han elevat fins a límits gairebé de rècord. Segons les darreres dades recollides per l’Agència Espacial Europea (ESA, en anglès), el Mediterrani ha incrementat la seva temperatura i les seves aigües ja ronden, en segons quines localitzacions, els 30 graus centígrads. En el litoral català, les temperatures han pujat vuit graus en només un mes i això té conseqüències nefastes pel clima. Alguns científics veuen en aquest augment la causa, per exemple, de la plaga de meduses que afecta les nostres costes.

LA GRAN PREGUNTA:

Penses que es podrien prendre mesures per a controlar la població de meduses?

Si.

Quines?