A partir d'aquell moment, els continents, o més exactament les plaques continentals, van començar a allunyar-se les unes de les altres.
El mar Mediterrani va començar a formar-se fa uns180 milions d'anys, allà on hi havia un golf obert entre Euràsia i Àfrica, l'anomenat mar de Tethys, que va aparèixer quan es van separar les plaques tectòniques respectives.
El tancament de la conca es va produir arran de la col·lisió posterior de la placa euroasiàtica i placa africana. Fa 40 milions d'anys s'acostava ja a la forma actual i mantenia comunicació amb el mar Atlàntic i amb l'Índic. Aquesta darrer comunicació es va tancar fa uns 15 milions d'anys.
Fa prop de sis milions d'anys, quan es van acostar les plaques a la zona de Giblatar, es va tancar la comunicació amb l'Atlàntic. Aquest fet va motivar la formació d'un mar cada cop més salí, a conseqüència de l'evaporació, i en va provocar la dessecació gairebé completa. En aquesta fase se suposa que van desaparèixer una gran quantitat d'elements de la flora i la fauna d'aquest mar. A finals del miocè tornà a irrompre-hi aigua atlàntica i la conca es va omplir.
Una mica més tard, l'existència d'un període de pluges molt intenses originà un únic corrent de sortida d'aigua a l'estret de Giblatar i va impedir la barreja d'aigua superficial i profunda, per la qual cosa s'arribà a exhaurir l'oxigen en la capa profunda.
Els moviments de les plaques generen plegaments, subduccions i alçaments. El vulcanisme i els moviments sísmics són manifestacions clares d'aquesta activitat. A la zona de convergència de les plaques es localitzen els principals volcans actius de l'àrea i s'hi concentra un gran nombre de terratrèmols amb constància històrica.
1. Explica breument quins moviments de les plaques continentals van originar la formació de la conca mediterrània.
- Les plaques tectòniques es desplacen unes respecte a altres amb velocitats d'aproximadament 2,5 cm/any, que és aproximadament la velocitat amb què creixen les ungles de les mans. Ja que es desplacen sobre la superfície finita de la Terra, les plaques interaccionen unes amb les altres al llarg de les seves fronteres o límits provocant intenses deformacions a l'escorça i litosfera de la Terra, el que ha donat lloc a la formació de grans cadenes muntanyoses (per exemple, els Andes i els Alps) i grans sistemes de falles associades amb aquestes (per exemple, la falla de San Andrés). Altres fenòmens associats són la creació de volcans, especialment en el cinturó de foc del Pacífic, i les fosses oceàniques.
2. Com es manifesta avui en dia l'existència d'un contacte convergent de plaques tectòniques a l'àrea mediterrània?
- La tectònica de plaques (del grec τεκτων,tekton, que significa "el que construeix") és una teoria geològica que explica la forma en què s'ha format la litosfera, és a dir, la part superior més freda i rígida de la Terra. La teoria dóna una explicació a les plaques que formen la superfície de la Terra i als desplaçaments que s'observen entre elles en el seu desplaçament sobre el mantell terrestre fluid. Aquesta teoria també descriu el desplaçament de les plaques, les seves direccions i interaccions.
3. Quines conseqüències va tenir per al mar Mediterrani el fet que s'interrompés, fa sis milions d'anys, l'entrada d'aigua atlàntica? Quins efectes va tenir aquest fenomen geològic en els organismes que aleshores poblaven el mar?
- Que va baixar el nivell del mar i es va secar, deixant una capa de sal molt gran, encara que després hi va haver una gran inundació i es va tornar a plenar (molt ràpidament). Això va fer que els organismes que hi havien es morissin.
4. Indica quins creus que van ser els efectes del període de grans pluges, tant pel que fa al medi marí com a les comunitats d'organismes que hi habitaven.
- Crec que va ser molt bo per als dos. Al medi marí perquè tenia més aigua i estava més ple, i això feia que estiguessin millor. A les comunitats d'organismes també molt bé, perquè així,com tenien més aigua, es reproduien més i també tenien més organismes per a menjar (els organismes també es reproduien).
RIUS QUE DESESEMBOQUEN AL MEDITERRANI
HI han 69:
Ebro, Jucar, Turia, Segura, Llobregat, Río Aude, Río Estéron, Río Golo, Río Hérault, Río Orb, Río Orbieu, Río Restonica,Ródano, Río Roya, Río Segre, Río Siagne, Río Tavignano, Río Tec, rioTêt, Río Tinée, Río Var, Río Vésubie, Río Vidourle, Adigio Aterno-Pescara, Río Boite, Río Brenta, Río Cordevole, FogliaI sonzo, Río Maè Río Metauro Ofanto, Río Passirio, Río Piave, Río Pisciatello, Po, Río Sillaro Río Reno Río Rienza Río Rubicón Río Tagliamento Río Talvera, Río Aksu (Turquía), Río Arda, Río Bakir, Río Berdan, Caístro, Río Ceyhan, Río Deli Çay, Río Ergene, Eurimedonte, Gediz, Río Göksu, Gránico, Limonlu Çayı, Río Manavgat, Río Maritsa, Río Menderes, Orontes, Río Pactolo, Río Payas, Río Seyhan, Río Simav, Río Tundzha.
Però els més impornants són: Po, Ródano, Nilo, Ebro, Orontes.
PO
Cabal: 1.540 m³/s
Longitud: 732 km
On neix: Monte Monviso, en Pian del Re
On desemboca: Mar Adriàtic
Foto: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/72/LocationPoRiver.PNG/280px-LocationPoRiver.PNG
RÓDANO
Cabal: 1.820 m³/s
Longitud: 812 km
On neix: Glaciar del Ródano (Alpes suizos)
On desemboca: Mar Mediterrani
Foto: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/20/Rhone_bassin_versant.png
NILO
Cabal: 3.254.555 km²
Longitud: 6.756 km
On neix: Río Kagera (o Lago Victoria)
On desemboca: Mar Mediterrani
Foto: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9e/Nile.png/280px-Nile.png
EBRO
Cabal: 86.100 km²
Longitud: 930 km
On neix: Pico Tres Mares
On desemboca: Mar Mediterráneo
Foto: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d2/SpainEbroBasin.png/285px-SpainEbroBasin.png
ORONTES
Cabal: 23 000 km²
Longitud: 571 km
On neix: Montañas del Antilíbano
On desemboca: Mar Mediterrani
Foto: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/98/Mountains_of_Turkey.png/280px-Mountains_of_Turkey.png
En l'estructura interna de la Terra és possible distingir una capa rígida i menys densa, la litosfera, que sura sobre una capa fluida i més densa, l'atmosfera. Se suposa que, fa poc més de 200 milions d'anys, tots els continents estaven units, formant una única capa energent, la Pangea.
http://geology.csupomona.edu/drjessey/class/Gsc101/pangea.gif
A partir d'aquell moment, els continents, o més exactament le splaques continentals, van començar a allunyar-se les unes de les altres.
El mar Mediterrani va començar a formar-se fa uns 180 milions d'anys, allà on hi havia un golf obert entre Euràsia i Àfrica, l'anomenat Mar de Tethrys, que va aparèixer quan es van separar les plaques tectòniques respectives.
http://www.google.es/imgres?q=mar+tethys&um=1&hl=es&tbm=isch&tbnid=7KEi6nd-n5snrM:&imgrefurl=http://steff28.blogspot.com/2008/11/deriva-continental.html&docid=6YCqcQZyuXP98M&imgurl=https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqQufHYnw5qplfAZvhZevjOktgNCpS5RvHC3nI4OifCrPG7Krauv7wDp9YuLZYxzFdmLi8hgZukFO5w3eTTjoZnBgKNQsXJ62f7mzKF7DHKdPVNc5XzRMKJOXuYhT-Ce3cci8fSil9LFtL/s320/laurasia_gondwana_sgs.png&w=320&h=274&ei=W-wPT-mBGZO6hAesr7WFAg&zoom=1&iact=hc&vpx=79&vpy=59&dur=1950&hovh=208&hovw=243&tx=124&ty=133&sig=112424225574105559033&page=1&tbnh=95&tbnw=111&start=0&ndsp=10&ved=1t:429,r:5,s:0&biw=853&bih=375
El tancament de la conca es va produir arran de la col·lisió posterior de la placa euroasiàtica i la placa africana. Fa 40 milions d'anys s'acostava ja a la forma actual i mantenia comunicació amb el mar Atlàntic i amb l'Índic. Aquesta darrera comunicació es va tancar fa uns 15 milions d'anys.
Fa prop de sis milions d'anys, quan es van acostar les plaques a la zona de Giblaltar, es va tancar la comunicació amb l'Atlàntic. Aquest fet va motivar la formació d'un mar cada cop més salí, a conseqüència de l'evaporació, i en va `provocar la dessecació gairebé completa. En aquesta fase se suposa que van desaparèixer una gran quantitat d'elements de la flora i la fauna d'aquest mar. A finals de miocè tornà a irrompre-hi aigua atlàntica i la conca es va omplir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada